He trobat un article a la revista del carnet jove que parlava sobre els hikikomori, terme japonès amb què s'anomena a aquelles persones que es passen les 24h del dia aïllades davant del televisor, videoconsoles o internet (o tot a la vegada).
L'article diu que cada vegada hi ha més ús i abús de les noves tecnologies, i que aquestes formen part del desenvolupament de les noves generacions. El problema el trobem en quatre punts:
1. Continguts il·legals: a la xarxa hi ha molta pornografia infantil, racisme, etc.
2. Continguts nocius: que no són il·legals però tampoc recomanables (violència, drogues, etc.)
3. Riscos d'interacció social: addicció als xats, i substitució de les amistats reals per amistats virtuals.
4. Comerç electrònic: joves i adolescents són mes susceptibles a la publicitat abusiva i la compra sense permís parental. És a dir, tenen fàcil i ràpid accés a les noves tecnologies.
És preocupant el desenvolupament dels joves en aquest ambient tecnològic. L'article llança la pregunta si les persones de la societat actual som persones amb tendencia a l'addicció a aquestes noves tecnologies, ja que som molt ansiosos, tenim l'autostima baixa i ens deprimim més fàcilment. Aquests factors són la clau per entrar dins aquest "hikikomorisme".
Tot i que aquí a Catalunya encara no s'ha donat el cas, a Japó els hikikomoris formen part fins i tot d'un conjunt de reality shows televisius.
Crec que les noves tecnologies poden ajudar al nostre desenvolupament, però com en totes les coses, l'excés porta al "retrocés", és a dir, sí que es poden aprendre moltes coses, però en aquest cas, en un món virtual que no té res a veure amb el real. Ultimament es parla molt de les noves tecnologies a les escoles i instituts; trobo bé que hi hagi ordinadors per fer consultes, però sembla ser que es vol implantar en un futur un sistema educatiu 100% tecnològic, i penso que no és correcte. On són els valors d'esforç i fer-se valdre? Aquesta tendencia que portem l'únic que fa és entovir els nostres cervells fins al punt que ens tornem fàcilment manipulables; no som autòmats però no ho acabarem sent a aquest ritme?
Està molt bé innovar, però s'han de conservar aquells aspectes que funcionen bé. Amb tantes facilitats no aconseguim una millor vida, sinó una satisfacció immediata sens fons; un drogoaddicte mentre té droga no es preocupa per res, viu bé, però quan aquesta li falta canvia completament fins al punt d'actuar irracionalment. Passa i passarà el mateix amb les noves tecnologies?
Enci
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
També vaig llegir aquest article a la revista del carnet jove, i em vaig quedar una mica desconcertada. No sabia que arribessin fins a aquest punt, però sí que és veritat que vai sentir dir que una dona japonesa va morir a casa seva per falta de son, per passar-se tres dies sencers jugant a World of Warcraft (un joc al que jo mateixa he jugat durant bastant temps) i em va sorprendre molt com una persona podia arribar a aquests extrems per un joc d'ordinador.
ResponEliminaI estic d'acord amb que aquests 4 problemes que has descrit hi són, i poden provocar un mal desenvolupament, però volia matitzar el primer punt. Pel desenvolupament d'un nen/a o adolescent, més que la pornografia infantil (a aquestes edats no es solen trobar aquestes coses, crec, a no ser que ho busquis) el que em preocupa és la pornografia en general, totalment estereotipada i dirigida cap a un públic adult i sobretot masculí, on la dona a vegades no és més que un objecte que serveix per satisfer de manera ràpida i fàcil el desig sexual.
I sí hem d'innovar i introduir noves tecnologies, pero no sé si arribarem fins al punt que no sabrem ni escriure a mà. Com dius tu, hem de conservar aquests valors d'esforç i fer-se valdre, i no deixar-nos endur per les facilitats.
El tema de les addiccions a l'element virtual o a la xarxa és un tema que no hem tocat encara però sospito, Adrià, que, en un futur, ocuparà molts psicòlegs i psicòlogues.
ResponEliminaBon post!