Podríem posar el Nadal en un estudi psicològic.
El Nadal és l'època de l'any en què la gent més canvia; alguns el passen com una època de familia i benestar, i d'altres com una època negra i trista, per varis motius. Penso que és bo que hi hagi uns dies a l'any en què es fonamenti la bondat i la solidaritat, però no trobo correcte la manera com es duu a terme.
Crec que és molt bo el fet que la filosofia nadalenca hagi canviat en el món occidental, ja que abans era purament religió, i és algo al que mai he donat suport. El problema però, és que s'ha canviat d'una base religiosa a una base consumista, on penso que el nadal s'ha "superficialitzat". Ara el nadal ja no és només una època de bonança, sinó també una època de consum, de malgast i d'hipocresia.
Els mitjans de comunicació, les empreses poderoses i les que no ho són tant, per nadal aprofiten per vendre el seu producte, que ja no és un detallet o els turrons i el vi de postres dels apats festius, sinó electrodomèstics, videojocs, etc. A més d'això, aquests mitjans de comunicació, sobretot en l'àmbit publicitari, han aconseguit que durant les festes de nadal molta gent oblidi els problemes que pateix el món i la publicitat, sentint-se afortunat de tenir el que té i oblidant que hi ha gent que no té la mateixa sort (o desgràcia). No vull dir que s'obligui a l'espectador a solidaritzar-se amb aquells que no tenen tanta sort (seria el mateix, tot i que més just penso, que el fet que se l'obligui a consumir), però sí que podrien adquirir una actitud més passiva o si més no, objectiva.
En conclusió, valoro el nadal com una època bona de l'any, i tot i que li han canviat la façana, crec que encara es conserva l'esperit d'unió i solidaritat que envolta a moltes famílies durant aquesta època; però com sempre, algú s'ha d'aprofitar d'aquests fets per treuen benefici propi, selecció natural? Si fos això tindria excusa, però ja no forma part de la supervivència, sino de la "sobrevivència" que tenen alguns.
Enci,
FELIZ FALSEDAD...
diumenge, 27 de desembre del 2009
diumenge, 6 de desembre del 2009
Experimentació amb animals
Estic buscant informació per fer el treball d'ètica, i ens ha tocat el tema de l'experimentació amb animals. Molta gent, amb major o menor mesura, sap que l'experimentació amb animals existeix i que s'utilitza moltes vegades en les diferents marques industrials que llavors agafem de l'estanteria del supermercat.
L'experimentació amb animals segurament ha permès molts progressos en medicina i farmacologia, però el que s'està fent avui en dia ja no té nom. Les indústries més potents han continuat utilitzant aquest mètodes tot i que han aparegut alternatives que, fins i tot, són molt més fiables que provar les substàncies en els animals. Hi ha moltes proves (Test de Draize, test de toxicitat DL50, etc.) i també moltes experimentacions per buscar efectes secundaris d'aquestes i altres substàncies.
L'experimentació amb animals presenta un inconvenient principal, i és que nosaltres, com a éssers humans, no només el pensament ens fa únics, sinó que el nostre organisme també reacciona diferent a les substàncies químiques. Fins i tot, una substància que en un ximpanze no li produeixi cap tipus de toxicitat, al ser tastada en una persona pot produir-li la mort.
Amb les noves tecnologies (sobretot tecnologia cel·lular), la prova d'aquestes substàncies és millor que amb els animals (parlem d'un 80% d'encert per part de la informàtica i la biotecnologia contra un 60-65% d'encert en l'experimentació amb animals). Quin és el problema però? Doncs que es molt més barat sacrificar milers d'animals a l'any que implantar aquests nous mètodes.
M'ha sobtat molt també una prova que fan les indústries tabaqueres, dons fan respirar fum de tabac concentrat a gossos, gats, micos, etc. per estudiar el càncer, però resulta, per exemple, que els gossos no poden desenvolupar un càncer de pulmó.
Deixo un link aquí que parla una mica del tema i on també hi ha una llista de les indústries que utilitzen l'experimentació animal per provar els seus productes i les que no ho fan:
http://www.upag-animal.org/cat/experimentacion.html
Aquest tema no només vulnera el codi deontològic del psicòleg, ja vulnera les normes ètiques i morals d'una societat que sembla ser que només avança pels costats dels més interessats. Apart d'aquesta aberració que es practica amb els animals, un altre tema que m'he fixat és el següent:
Si l'experimentació amb animals té una eficàcia més baixa que l'experimentació amb les noves tecnologies, i es continua experimentant amb animals i torturant-los, com és que les grans companyies continuen utilitzant aquest sistema? Ben senzill, perquè és més econòmic. Qui diu que les persones no tenim preu? Algunes de les coses que consumim (cosmètics, medicines, etc.) segurament han hagut de provocar mal a més d'un (subjectes que s'ofereixen voluntaris per experimentació), quan aquest mal podria haver disminuit simplement amb l'esforç econòmic d'empreses i persones que de diners no els en hi falta precisament.
Quin es el preu del nostre benestar, la tortura i sacrificació de milers d'animals inútilment?
L'experimentació amb animals segurament ha permès molts progressos en medicina i farmacologia, però el que s'està fent avui en dia ja no té nom. Les indústries més potents han continuat utilitzant aquest mètodes tot i que han aparegut alternatives que, fins i tot, són molt més fiables que provar les substàncies en els animals. Hi ha moltes proves (Test de Draize, test de toxicitat DL50, etc.) i també moltes experimentacions per buscar efectes secundaris d'aquestes i altres substàncies.
L'experimentació amb animals presenta un inconvenient principal, i és que nosaltres, com a éssers humans, no només el pensament ens fa únics, sinó que el nostre organisme també reacciona diferent a les substàncies químiques. Fins i tot, una substància que en un ximpanze no li produeixi cap tipus de toxicitat, al ser tastada en una persona pot produir-li la mort.
Amb les noves tecnologies (sobretot tecnologia cel·lular), la prova d'aquestes substàncies és millor que amb els animals (parlem d'un 80% d'encert per part de la informàtica i la biotecnologia contra un 60-65% d'encert en l'experimentació amb animals). Quin és el problema però? Doncs que es molt més barat sacrificar milers d'animals a l'any que implantar aquests nous mètodes.
M'ha sobtat molt també una prova que fan les indústries tabaqueres, dons fan respirar fum de tabac concentrat a gossos, gats, micos, etc. per estudiar el càncer, però resulta, per exemple, que els gossos no poden desenvolupar un càncer de pulmó.
Deixo un link aquí que parla una mica del tema i on també hi ha una llista de les indústries que utilitzen l'experimentació animal per provar els seus productes i les que no ho fan:
http://www.upag-animal.org/cat/experimentacion.html
Aquest tema no només vulnera el codi deontològic del psicòleg, ja vulnera les normes ètiques i morals d'una societat que sembla ser que només avança pels costats dels més interessats. Apart d'aquesta aberració que es practica amb els animals, un altre tema que m'he fixat és el següent:
Si l'experimentació amb animals té una eficàcia més baixa que l'experimentació amb les noves tecnologies, i es continua experimentant amb animals i torturant-los, com és que les grans companyies continuen utilitzant aquest sistema? Ben senzill, perquè és més econòmic. Qui diu que les persones no tenim preu? Algunes de les coses que consumim (cosmètics, medicines, etc.) segurament han hagut de provocar mal a més d'un (subjectes que s'ofereixen voluntaris per experimentació), quan aquest mal podria haver disminuit simplement amb l'esforç econòmic d'empreses i persones que de diners no els en hi falta precisament.
Quin es el preu del nostre benestar, la tortura i sacrificació de milers d'animals inútilment?
dimarts, 1 de desembre del 2009
Hikikomori
He trobat un article a la revista del carnet jove que parlava sobre els hikikomori, terme japonès amb què s'anomena a aquelles persones que es passen les 24h del dia aïllades davant del televisor, videoconsoles o internet (o tot a la vegada).
L'article diu que cada vegada hi ha més ús i abús de les noves tecnologies, i que aquestes formen part del desenvolupament de les noves generacions. El problema el trobem en quatre punts:
1. Continguts il·legals: a la xarxa hi ha molta pornografia infantil, racisme, etc.
2. Continguts nocius: que no són il·legals però tampoc recomanables (violència, drogues, etc.)
3. Riscos d'interacció social: addicció als xats, i substitució de les amistats reals per amistats virtuals.
4. Comerç electrònic: joves i adolescents són mes susceptibles a la publicitat abusiva i la compra sense permís parental. És a dir, tenen fàcil i ràpid accés a les noves tecnologies.
És preocupant el desenvolupament dels joves en aquest ambient tecnològic. L'article llança la pregunta si les persones de la societat actual som persones amb tendencia a l'addicció a aquestes noves tecnologies, ja que som molt ansiosos, tenim l'autostima baixa i ens deprimim més fàcilment. Aquests factors són la clau per entrar dins aquest "hikikomorisme".
Tot i que aquí a Catalunya encara no s'ha donat el cas, a Japó els hikikomoris formen part fins i tot d'un conjunt de reality shows televisius.
Crec que les noves tecnologies poden ajudar al nostre desenvolupament, però com en totes les coses, l'excés porta al "retrocés", és a dir, sí que es poden aprendre moltes coses, però en aquest cas, en un món virtual que no té res a veure amb el real. Ultimament es parla molt de les noves tecnologies a les escoles i instituts; trobo bé que hi hagi ordinadors per fer consultes, però sembla ser que es vol implantar en un futur un sistema educatiu 100% tecnològic, i penso que no és correcte. On són els valors d'esforç i fer-se valdre? Aquesta tendencia que portem l'únic que fa és entovir els nostres cervells fins al punt que ens tornem fàcilment manipulables; no som autòmats però no ho acabarem sent a aquest ritme?
Està molt bé innovar, però s'han de conservar aquells aspectes que funcionen bé. Amb tantes facilitats no aconseguim una millor vida, sinó una satisfacció immediata sens fons; un drogoaddicte mentre té droga no es preocupa per res, viu bé, però quan aquesta li falta canvia completament fins al punt d'actuar irracionalment. Passa i passarà el mateix amb les noves tecnologies?
Enci
L'article diu que cada vegada hi ha més ús i abús de les noves tecnologies, i que aquestes formen part del desenvolupament de les noves generacions. El problema el trobem en quatre punts:
1. Continguts il·legals: a la xarxa hi ha molta pornografia infantil, racisme, etc.
2. Continguts nocius: que no són il·legals però tampoc recomanables (violència, drogues, etc.)
3. Riscos d'interacció social: addicció als xats, i substitució de les amistats reals per amistats virtuals.
4. Comerç electrònic: joves i adolescents són mes susceptibles a la publicitat abusiva i la compra sense permís parental. És a dir, tenen fàcil i ràpid accés a les noves tecnologies.
És preocupant el desenvolupament dels joves en aquest ambient tecnològic. L'article llança la pregunta si les persones de la societat actual som persones amb tendencia a l'addicció a aquestes noves tecnologies, ja que som molt ansiosos, tenim l'autostima baixa i ens deprimim més fàcilment. Aquests factors són la clau per entrar dins aquest "hikikomorisme".
Tot i que aquí a Catalunya encara no s'ha donat el cas, a Japó els hikikomoris formen part fins i tot d'un conjunt de reality shows televisius.
Crec que les noves tecnologies poden ajudar al nostre desenvolupament, però com en totes les coses, l'excés porta al "retrocés", és a dir, sí que es poden aprendre moltes coses, però en aquest cas, en un món virtual que no té res a veure amb el real. Ultimament es parla molt de les noves tecnologies a les escoles i instituts; trobo bé que hi hagi ordinadors per fer consultes, però sembla ser que es vol implantar en un futur un sistema educatiu 100% tecnològic, i penso que no és correcte. On són els valors d'esforç i fer-se valdre? Aquesta tendencia que portem l'únic que fa és entovir els nostres cervells fins al punt que ens tornem fàcilment manipulables; no som autòmats però no ho acabarem sent a aquest ritme?
Està molt bé innovar, però s'han de conservar aquells aspectes que funcionen bé. Amb tantes facilitats no aconseguim una millor vida, sinó una satisfacció immediata sens fons; un drogoaddicte mentre té droga no es preocupa per res, viu bé, però quan aquesta li falta canvia completament fins al punt d'actuar irracionalment. Passa i passarà el mateix amb les noves tecnologies?
Enci
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
